“Lo nostro” ha estat el gran cavall de batalla del Partit Popular des de què Gabriel Canyelles va inventar aquest concepte. És un concepte tan bo que fins i tot Maria Salom, candidata del PP al Consell ha argumentat la seva futura acció política entorn a “lo nostro”.
Doncs bé seieu-vos, hem de parlar: “lo nostro” no existeix.
Si un s’atura a pensar sobre el contingut de “lo nostro” aviat descobrirà que és tan difús i buit que no significa absolutament res. Tan sols és una cortina de fum inventada pels dirigents dels Partit Popular per fer creure que les Illes Balears els importen mínimament. Però res més enllà de la realitat. La vacuïtat del concepte “lo nostro” és palesa.
“Lo nostro” no és un compromís amb la nostra llengua. Si no em creieu demanau-li-ho a Cristòfol Soler, popular irrefutable, president del les Illes Balears, defenestrat pel seu propi partit a causa de la seva defensa de la llengua catalana; o a José Ramón Bauzá, president del Partit Popular, personatge ja famós per dir que la llengua oficial i autòctona de les Illes Balears és un mèrit i no un requisit.
“Lo nostro” no és un compromís amb la vostra cultura perquè la llengua és la base de la cultura. Si no es defensa la llengua llavors el que es defensa és el folklore. I això, no és cultura, això són espectacles per a turistes. Amb “lo nostro”, la nostra cultura sempre està en entredit.
“Lo nostro” no suposa una defensa dels vostres diners. Durant anys hem vist com el fet illenc i els seus costos han estat obviats de forma deliberada i reiterada per tots els partits d’àmbit nacional. A canvi de la nostra insularitat i la nostra generosa aportació als Pressupostos Generals de l’Estat, hem rebut unes “monedetes” per anar amb avió (sempre per vols nacionals) i de tant en tant algun regal si l’amic de Madrid té el mateix color que l’amic de Mallorca (i a cops, ni això). La nostra diferència illenca és notòria, permanent i definitiva, en conseqüència hauríem de tenir algun avantatge notori, permanent i definitiu.
En conseqüència, “lo nostro” té la mateixa entitat que el monstre del llac Ness. Molta de gent l’ha vist, però ningú ho pot provar. En conclusió, quan Maria Salom o algun altre elevat popular parla de “lo nostro” s’està referint exactament a això: “lo seu”. Que és exactament el que sempre va dir Gabriel Canyelles.
Des de la Lliga Regionalista de les Illes Balears volem potenciar un altre concepte: “lo vostro”. A diferència de “lo nostro”, “lo vostro” és un concepte determinat i concret, un compromís explícit amb la defensa de determinades coses.
“Lo vostro” és un compromís amb la defensa de la vostra llengua (qualsevol de les dues oficials que es parlen a la nostra terra). “Lo vostro” és un compromís amb la defensa de la cultura i el fet illenc. “Lo vostro” significa un compromís explícit per defensar els vostres diners, començant per la defensa dels vostres diners front l’ajuntament.
La Lliga Regionalista de les Illes Balears, suposa un canvi paradigmàtic en la concepció de la nostra comunitat. Un canvi de “lo nostro” (allò seu) a “lo vostro” (allò de tots i cada un de vosaltres).
home, si encara fossis Pere, però Pedro, que vols que te digui, ni massa nostro, ni massa vostro.
ResponderEliminarBenvolgut senyor,
ResponderEliminarEl meu nom és la conseqüència de la tradició, donat que jo tinc el nom del meu padrí (que era Pedro). Si hagués decidit catalanitzar el meu nom per “Pere” hauria perdut el nom del meu padrí i hauria romput la tradició. En conseqüència he decidit conservar el nom i la tradició i no deixar-me seduir per prejudicis lingüístics. No obstant això, els meus amics em diuen Pere, cosa que per jo no representa cap problema en absolut. En tot cas no es preocupi, el meu regionalisme i la defensa dels interessos dels mallorquins i dels santanyiners el defineixen les meves idees i no el meu nom propi. Esper haver contestat a les seves inquietuds, senyor Stop. I no es preocupi, malgrat el seu nom anglès vostè també pot formar part de la Lliga Regionalista sense cap problema.
Hola señor Pedro.
ResponderEliminarEstoy ilusionado con el proyecto de "La lliga", y estoy pensando muy seriamente el votaros a vosotros. Estoy cansado del PP, al menos a nivel local, para mi, el PP de Santanyí, ya no refleja ninguna ideologia, ni ninguna política, simplemente lo veo como un instrumento que usan unos pocos para tener una vida cómoda, con grandiosos salarios, y una forma de tener a sus amiguetes cerca. Por lo cual, a pesar de ser la primera vez que voté en las elecciones locales, no apoyaré al PP en Santanyí, aunque les vote a nivel autonómico, solo para acabar con el engendro político que nos gobierna en el parlamento autonómico.
Y diga usted que sí, un nombre, es simplemente un nombre, yo me llamo Miguel, aunque algunos me llaman "Miquel" y no hay ningún problema. Soy hijo de un peninsular y de una mallorquina. Y a pesar de mi nombre, de mis origenes, sigo siendo tan mallorquín como otro que vota a ERC.
Simplemente tengo una pregunta, que sería determinante para escoger finalmente mi voto. Yo soy Mallorquín, Balear y Español. Ustedes me prometen que no se meterán en movida independentistas? Que el Castellano será tratado con respeto, al igual que el Mallorquín? Se fomentarán ambas lenguas?
Si todo es si, cuente con mi apoyo.
En cuanto a la movida independentista, lo he explicado en otro comentario que le aconsejo leer (mire los comentarios de la entrada Lliga Regionalista = (Persones + Idees) · Il·lusió).
ResponderEliminarEn todo caso, se lo resumo de forma sucinta: el nacionalismo como movimiento político se articula entorno a una identidad colectiva de carácter permanente y obligatorio (que puede estar definida por la lengua, la raza, una mitología histérica común, un territorio, etcétera, a este respecto le aconsejo leer el libro de Eric Hobsbawn “Historia de las naciones y los nacionalismos desde 1780” Ed. Crítica, que le da un buen repaso al tema de forma totalmente imparcial i alejada de cualquier extremismo). Nosotros, por nuestra parte, creemos que la identidad es un factor individual de cada persona constituido en torno a la experiencia personal y a la capacidad del individuo de entender e interactuar con el entorno. De este modo la identidad es un factor individual que, además, puede evolucionar a lo largo de la vida de las personas. Por tanto, al no poder establecer de forma individual una identidad común a todos nosotros, el resultado es que no existe una identidad común y por tanto no podemos ser nacionalistas (es la opinión que defendemos, por supuesto respetamos cualquier otra aunque no la compartamos).
Por tanto, en nuestra concepción el estado es un hecho jurídico constituido por derechos y obligaciones que pueden evolucionar con el tiempo. Esta idea emana directamente de las revoluciones americana y francesa (aunque su concepción puede remontarse a Hobbes, recuerde al “Leviatán”), de tal modo que el estado es un acuerdo de las voluntades. No hay que olvidar que las primeras palabras de la constitución americana son “We the People…” (Nosotros el pueblo).
Esto no implica, por supuesto, que un territorio como el Balear, con unas particularidades geográficas especialmente desfavorables, reclame para si alguna compensación por su condición insular dentro del Estado español, más allá de las “moneditas” para ir en avión, justificada plenamente por nuestra realidad isleña. Esta compensación podría concretarse en un régimen fiscal propio. Algún día explicaré por qué vivir en una isla es más rentable para los que vienen de fuera que para los que están dentro.
En cuanto a la enseñanza del castellano. Como ya mencioné el Estatuto de las Islas Baleares (aprobado por un 93% de las fuerzas parlamentarias) dice:
Article 4
La llengua pròpia
1. La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tindrà, juntament amb la castellana, el caràcter d’idioma oficial.
2. Tots tenen el dret de conèixer-la i d’usar-la, i ningú no podrà ser discriminat per causa de l’idioma.
3. Les institucions de les Illes Balears garantiran l’ús normal i oficial dels dos idiomes, prendran les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement i crearan les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans de les Illes Balears.
Y a eso nos atenemos. Un modelo de convivencia bilingüe.
Espero haber respondido a todas sus preguntas.
Saludos.