La Lliga: el dret a protestar.

Quan s’ha produït una injustícia, quan els drets d’una persona o una comunitat s’han vist atropellats, quan les seves necessitats han estat desateses, quan la seva riquesa ha estat mal gastada, quan les decisions s’han fet per afavorir interessos partidistes i particulars enlloc de les necessitats del poble. Quan tot això passa, només queda una cosa: el dret a protestar.

La Lliga ha nascut per dur el dret a protestar a totes aquelles persones de centre, que tinguin esperit regionalista i lliberal. Totes aquelles  persones preocupades en la defensa de la seva cultura, els seus doblers, la seva llengua i la seva terra. Persones que volen un canvi tranquil cap a un estil de govern més proper, amb menys estridències i més centrat en les necessitats de la gent d’aquí.

Al marge de problemes identitaris o nacionalistes, al marge de radicalismes de dreta o esquerra, La Lliga representa una opció de centre lliberal que vol ser la representació de tots aquells insatisfets amb els partits existents; persones que volen expressar els seu descontent amb una forma de governar, una forma de fer i entendre la política. Persones que volen optar per un nou model que els permeti participar de forma més activa en la gestió dels interessos públics. Volem acostar l’ajuntament a la gent perquè volem que la gent hi participi de forma constructiva, sense pors i sense recels, amb honestedat, sinceritat, objectivitat i transparència.

La millor manera de dir que un producte no t’agrada és comprar un altre producte. La millor manera de dir que un tarannà polític no t’agrada és escollir-ne un altre que representi els teus valors i deixar clar que la indiferència al descontent, conseqüència del monopoli irresponsable de l’espai de centre lliberal,  s’ha acabat.

Ara, al monopoli, li ha sortit competència, ara teniu dret a protestar. Ara podeu canviar les coses i la forma de fer les coses. Ara és el moment.

Himne de la Lliga.

Com es pot transmetre un sentiment? Com es pot donar a entendre una voluntat? Com es pot compartir una idea? Com es pot donar il·lusió? Com podem presentar un projecte? Com es pot manifestar una determinació? Com es poden expressar unes creences? Amb la música també podem.

Aquesta és la nostra música; aquest és el nostre himne; aquest és l'himne de tots.  

Himne de la Lliga Regionalista Balear.

La Lliga, un partit 2.0

Des de el principi de la nostra campanya hem apostat per les noves tecnologies de la informació i la comunicació com una forma d’estar en contacte directe i constant amb la societat. No obstant, per a nosaltres no tan sols són una eina, sinó que també són un model i un símbol del partit que volem construir i de la forma de fer política que volem practicar.

Fer política es basa en crear proximitat, interacció i participació de les persones involucrades en un projecte polític. De forma tradicional aquestes funcions s’han dut a terme per mitjà de la militància. Nosaltres pretenem que a partir d’ara aquestes funcions es puguin dur a terme per mitjà de la ciutadania.

Fins ara, els ciutadans s’han hagut de conformar amb expressar la seva voluntat un cop cada quatre anys. La nostra pretensió és que a partir d’ara els ciutadans disposin dels mitjans per a expressar la seva voluntat cada dia, els cops que faci falta. Volem facilitar la seva participació activa en la política per mitjà d’un partit que els escolta, en el qual la seva veu compta i pesa. Un partit que ells poden configurar en el grau i la mesura que considerin necessari. En resum un partit que “respira” de la societat.

Posar els mitjans necessaris per descobrir i entendre el que la societat vol és el primer pas per dur a terme el que la societat vol, així com la societat vol. Deixar que la societat ens indiqui el camí és millor que imposar-lo o dirigir la societat. De fet, voler intentar dirigir la societat és una “fatal arrogància”, com diria Hayek.

En conseqüència no volem ser els amos de ningú ni posseir cap voluntat. Volem ser l’eina mitjançant la qual la voluntat del poble es convrteix en un fet. Volem ser un partit controlat pels ciutadans i no un partit que controla als ciutadans. Volem donar a tots les mateixes oportunitats d’intervenir, participar i decidir, siguin o no militants.

Les noves tecnologies ens permeten construir això. El liberalisme és el que ens permet somiar-ho i dissenyar-ho. El liberalisme és un actiu clau de La Lliga. Així doncs, ja hem començat, ja som aquí, La Lliga ha arribat.

Un cop, no fa molt, al meu anterior partit, vaig dir que m’agradaria que el nostre partit fos un ”Partit 2.0”. Em varen respondre que d’aquesta manera només aconseguiríem perdre el control sobre el partit. Jo vaig respondre amb aquesta pregunta: “I això què té a veure amb la democràcia?”.

Governar sense el poble és despotisme. Governar pel poble però sense el poble és despotisme il·lustrat.

En acabar contarem.

Mig en broma mig en serio molta gent ens ha demanat pels pactes post electorals. Per tant, en primícia, mig en broma i un poquet en serio, aquí teniu el que pot passar el dia 23:

1)      Si no obtenim cap regidor, no pactarem amb ningú.

2)      Si el PP treu majoria absoluta, no pactarem amb ningú.

3)      Si La Lliga obté majoria absoluta, no pactarem amb ningú.

4)     Però si els regidors de La Lliga són decisius per elegir qui obté el govern local, llavors pactarem amb aquell partit (o partits) que prometin millorar més la vida dels santanyiners i tinguin  possibilitats per fer-ho. Si podem obtenir pel nostre municipi transferències o inversions d'altres institucions (autonòmiques o de l’administració central) això, i només això, marcarà la diferència. Òbviament, en aquest cas, el suport estarà condicionat a l’establiment d’un calendari i al compliment real de les promeses i terminis indicats.

La Lliga és un partit que ha nascut sense cap tipus d’hipoteca o servitud, ni amb cap altre partit ni més enllà de la nostra comunitat. Ocupem un espai de centre, regionalista i lliberal que ens permet arribar a acords satisfactoris per tothom. Fem comptes explotar aquest avantatge per obtenir el millor pel nostre municipi i la nostra comunitat. Podem pactar amb tothom per millorar la vida dels habitants del nostre municipi i ho farem. La nostra força rau en la nostra independència.

El nostre únic deute moral és amb la gent del municipi de Santanyí i de la nostra comunitat. Venen temps difícils, els recursos seran escassos i la possibilitat d’obtenir millores significatives d’altres administracions pel nostre municipi, vendrà donada per la nostra capacitat de fer valer la nostra veu enfront d'interessos partidistes i particulars.

En tot cas millorar i engrandir "lo vostro" serà la nostra principal preocupació, passi el que passi.  

De “lo nostro” a “lo vostro”.

“Lo nostro” ha estat el gran cavall de batalla del Partit Popular des de què Gabriel Canyelles va inventar aquest concepte. És un concepte tan bo que fins i tot Maria Salom, candidata del PP al Consell ha argumentat la seva futura acció política entorn a “lo nostro”.

Doncs bé seieu-vos, hem de parlar: “lo nostro” no existeix.

Si un s’atura a pensar sobre el contingut  de  “lo nostro” aviat descobrirà que és tan difús i buit que no significa absolutament res. Tan sols és una cortina de fum inventada pels dirigents dels Partit Popular  per fer creure que les Illes Balears els importen mínimament. Però res més enllà de la realitat. La vacuïtat del concepte “lo nostro” és palesa.

“Lo nostro” no és un compromís amb la nostra llengua. Si no em creieu demanau-li-ho a Cristòfol Soler, popular irrefutable, president del les Illes Balears, defenestrat pel seu propi partit a causa de la seva defensa de la llengua catalana; o a José Ramón Bauzá, president del Partit Popular, personatge ja famós per dir que la llengua oficial i autòctona de les Illes Balears és un mèrit i no un requisit.

“Lo nostro” no és un compromís amb la vostra cultura perquè la llengua és la base de la cultura. Si no es defensa la llengua llavors el que es defensa és el folklore. I això, no és cultura, això són espectacles per a turistes. Amb “lo nostro”, la nostra cultura sempre està en entredit. 

“Lo nostro” no suposa una defensa dels vostres diners. Durant anys hem vist com el fet illenc i els seus costos han estat obviats de forma deliberada i reiterada per tots els partits d’àmbit nacional. A canvi de la nostra insularitat i la nostra generosa aportació als Pressupostos Generals de l’Estat, hem rebut unes “monedetes” per anar amb avió (sempre per vols nacionals) i de tant en tant algun regal si l’amic de Madrid té el mateix color que l’amic de Mallorca (i a cops, ni això). La nostra diferència illenca és notòria, permanent i definitiva, en conseqüència hauríem de tenir algun avantatge notori, permanent i definitiu.   

En conseqüència, “lo nostro” té la mateixa entitat que el monstre del llac Ness. Molta de gent l’ha vist, però ningú ho pot provar. En conclusió, quan Maria Salom o algun altre elevat popular parla de “lo nostro” s’està referint exactament a això: “lo seu”. Que és exactament el que sempre va dir Gabriel Canyelles.

Des de la Lliga Regionalista de les Illes Balears volem potenciar un altre concepte: “lo vostro”. A diferència de “lo nostro”, “lo vostro” és un concepte determinat i concret, un compromís explícit amb la defensa de determinades coses.

“Lo vostro” és un compromís amb la defensa de la vostra llengua (qualsevol de les dues oficials que es parlen a la nostra terra). “Lo vostro” és un compromís amb la defensa de la cultura i el fet illenc. “Lo vostro” significa un compromís explícit per defensar els vostres diners, començant per la defensa dels vostres diners front l’ajuntament.

La Lliga Regionalista de les Illes Balears, suposa un canvi paradigmàtic en la concepció de la nostra comunitat. Un canvi de “lo nostro” (allò seu) a “lo vostro” (allò de tots i cada un de vosaltres).   

Lliga Regionalista =(Persones+Idees) x il•lusió

La Lliga és un nou partit i, com tot projecte nou, requereix d’una certa corba d’aprenentatge a l’hora d’identificar clarament els seus components. A títol personal he desenvolupat la fórmula algebraica de més amunt per donar-vos-la a conèixer.

Per què la Lliga té il·lusió?

Perquè la il·lusió és la clau de qualsevol projecte polític. En aquest moment, el principal actiu de la lliga no és el poder, perquè no en tenim; no són els càrrecs, perquè no en tenim; no són les subvencions, perquè no en tenim. En aquest moment, el que aguanta la lliga és la il·lusió de les persones que hi creuen.

En aquests moment, a la Lliga Regionalista de les Illes Balears està succeint un fet quasi màgic. Un fenomen que ningú ha vist durant molts d’anys a la nostra terra. Un fet insòlit i excepcional que marca la diferència amb qualsevol altre partit.  Aquest fet és que: la lliga és un partit en construcció. Qualsevol que entri per la porta és benvingut i, a més, és tractat com un igual, per que tots som iguals. L’únic mèrit és la feina i tots els càrrecs són a primera línia. Tots som caps. Totes les aportacions compten. Totes les veus valen, des de la d’en Jaume Font a la del que va entrar ahir.

Mantenir aquest esperit de partit obert i participatiu de forma constant serà una tasca que abordarem al primer congrés del partit, que es celebrarà a les acaballes de l’estiu, si tot va bé. Entre tant, si us agrada la política, si teniu il·lusió: veniu. Per que aquesta serà una cosa per contar als nets. Tots podrem participar de la construcció d’aquest projecte. Tots podrem deixar la nostra empremta a la història de La Lliga.

Per què La Lliga té idees?

La il·lusió sense idees és un sentiment. Les idees són el motor de la política. La Lliga és un partit que es nodreix de la il·lusió per les idees. I quines idees? Doncs unes idees que no s’utilitzen com argument retòric en la recerca de l’assentiment. Si no unes idees que s’apliquen com un principi actiu de gerència.

El liberalisme no tan sols forma part del nostre discurs. El liberalisme és la inspiració de l’organització del nostre partit. Com ja he dit aquí tots som iguals i tots els llocs són a primera línea. Som un partit liberal i prediquem amb l’exemple. Qui vulgui descobrir-ho que vengui. Feina, responsabilitats i oportunitats de què cada un digui la seva, en tenim per salar i per vendre.

 El nostre regionalisme no és un recurs lacrimogen. El nostre regionalisme és orgullós, confiat amb les possibilitats de futur de la nostra terra i de la seva gent. Un regionalisme autèntic i possibilista, conscient dels nostres recursos i de les nostres mancances i que cerca, de forma activa, aprofitar les nostres fortaleses i minimitzar les nostres debilitats. El nostre regionalisme és aplicable a la vida, als sectors econòmics, a la vida cultural i finalment a la política.

El nostre centrisme és una postura real, allunyada del paroxisme antagònic de les postures cada cop més radicals de la dreta i l’esquerra. No cerquem el nostre rèdit electoral a qualsevol preu, sinó la simple voluntat de servei públic, tants de cops oblidada dins una realitat política cada cop més corrompuda i viciada.

Per què La Lliga té persones? 

Perquè creiem en les persones. Cada persona és única, original, inimitable, un focus potencial de bondat. A La Lliga no existeixen els nombres, a La Lliga existeixen les persones. I les persones són la llar del bé, les idees i la il·lusió. Cap acció política es pot dur a terme sense comptar amb les persones com un vector clau i actiu. Les polítiques i els polítics que pretenen ocupar els espais de llibertat personal, desplaçant la veu i la voluntat individual de les persones estan abocats al fracàs més rotund i absolut. A la Lliga Regionalista de les Illes Balears hem volgut fer un partit a escala humana, que sigui el camí i no el destí de la voluntat del poble. Per això considerem que els ajuntaments són la peça cabdal de l’administració pública al ser la que està més pròxima al ciutadà. I en conseqüència és la que ha de ser més oberta i accessible al comú de les persones. 

I per tot això la Lliga és un fet màgic, aquí, la teva persona, les teves idees i la teva il·lusió marcaran la diferència. Si ho vols veure, només cal que t’acostis per descobrir-ho. Aquest és el nostre principal actiu, tenim una persona amb la qual tothom pot creure: un mateix. Si creus en tu, juga a La Lliga.    

I Sant Pau caigué del cavall.

De tothom és sabut que fins fa setmanes he estat membre del Partit Popular. Per tant, crec que la meva primera responsabilitat, com a membre de la Lliga Regionalista de les Illes Balears, i candidat a Batlle per tal partit al municipi de Santanyí és donar una breu explicació sobre la meva defecció del Partit Popular.

La meva marxa no ha estat motivada per motius personals. Al contrari, crec que puc dir que tinc grans amics al Partit Popular a Santanyí, a Palma i allà on siguin ara. En conseqüència no ha estat una decisió fàcil de prendre en el pla personal. Qui em coneix sabrà de la meva perllongada i profunda amistat personal amb Llorenç Galmés  (president del PP a Santanyí),  aquest innegable vincle només ha contribuït a fer personalment més agre un final inevitable.

Tampoc ha estat una decisió egoista o rendible. Tot al contrari. Qualsevol que tingui ulls per veure i dits per comptar podrà apreciar que la meva posició ara és molt més precària que abans.   

La meva marxa ha estat purament ideològica. El Partit Popular ja no defensa els meus valors i els meus principis. El Partit Popular defensa els seus interessos i els interessos del seu president José Ramón Bauzá.

El Partit Popular ha abandonat el regionalisme, “lo nostro”. I han començat a fer-ho atacant la llengua oficial de les Illes Balears, prometent degradar-la de requisit a mèritquan governin. Això és tornar al “hable usted en cristiano”. Aquesta intenció atempta contra l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears (art. 4.1) i per tant, atempta contra la llei i contra “lo nostro”. Malgrat els càntics de reconeguts militants populars que s’emboliquen amb la bandera del castell cantant “La Balanguera”, ningú ha desmentit això a dia d’avui i m’atreveixo a dir que ningú ho farà en el futur. Al Partit Popular, “lo nostro” és una postal pels turistes. I jo no tinc ànima de “souvenier”.  

El Partit Popular ha refusat del liberalisme, que té l’individu com l’eix de la vida política, i s’ha abandonat a processos d’enginyeria social que cerquen de forma deliberada crear identitats col·lectives per manipular el poble. El vehicle utilitzat per fer-ho és novament la llengua vehicular de les Illes Balears, la qual es vol fragmentar per tal de crear noves identitats artificials. Mai he cregut en les identitats col·lectives, sempre he cregut en les identitats personals i en la llibertat de la gent per cercar el seu lloc a la vida.

El Partit Popular ha abandonat el centre polític i la moderació. El centre polític és el liberalisme. La funció de l’Estat és assegurar-se que tots gaudim de les mateixes oportunitats a la vida i no igualar-nos de forma artificial, retallant la nostra llibertat per mitjà de la coacció executada per la llei. Això no entra en contradicció amb la defensa de la nostra pròpia identitat particular que com a poble illenc és irrefutable, entenent com a tal, el conjunt de drets i deures recollits a l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears.     

Per tot això, he abandonat el Partit Popular i he decidit incorporar-me i participar de forma activa en un projecte que té per vertader eix de la seva acció els valors abans esmentats: el regionalisme, el liberalisme i el centre polític.

Només em queda dir que aquest nou projecte neix en contra d’unes idees que considero equivocades. Vaig militar al Partit Popular per que creia representava els meus valors. He abandonat el Partit Popular per que he estat conseqüent amb les meves idees. Lluitaré per que la Lliga de Jaume Font tingui representació a Santanyí, dons considero que és la millor forma de lluitar pels meus valors. I aquesta lluita no serà en contra de ningú per que, paradoxalment, la major part del meus adversaris són amics meus.

La forma concreta en que aquets valors poden aplicar-se a un programa polític pel meu municipi és una qüestió que desenvoluparé en successius comentaris.

Salutacions

Pere.