Reflexió dominical sobre les destinacions turístiques.

La següent notícia apareguda al Diario de Mallorca del diumenge dia 03/07/2011 em va dur a realitzar la següent reflexió dominical.

El esfuerzo fiscal en pueblos turísticos llega a quintuplicar el de los de interior

Los vecinos de Deià, Sant Llorenç, Calvià, Escorca y Alcúdia pagan más de mil euros de media en concepto de impuestos - Los residentes en municipios del Pla sufren una menor carga impositiva

I. MOURE El mapa del esfuerzo fiscal en la Part Forana evidencia una realidad bien diferenciada marcada por la geografía. En concreto, entre la costa y el interior de la isla. En los principales polos de economía turística, donde bullen los ingresos del sector servicios, la cantidad de euros que paga de media cada habitante llega a quintuplicar en algunos casos la de los términos municipales de interior, donde ese bullicio económico se ve sólo de lejos.
Así, si se trazase una clasificación de los 10 municipios donde los vecinos pagan más gravámenes de media, el resultado sería inequívoco y con una característica singular: la mayoría de ellos destacan por ser municipios de litoral con un peso preponderante del sector terciario.
A la cabeza, se situaría Deià, donde cada vecino abona un promedio de 1.845 euros. Un dato que se extrae de un listado hecho público recientemente por el ministerio de Economía y Hacienda, a partir de la liquidación de presupuestos de las entidades locales durante el año 2009. Dicho estudio recoge las cantidades precisas de los impuestos directos, indirectos y tasas consignados en las cuentas municipales por los consistorios.

El problema ve a causa de la població flotant que han de suportar els municipis turístics. Una manca de planificació de la capacitat de càrrega de la destinació du aparellat l'aparició de desequilibris entre el volum de serveis que es presta a la població resident i no resident que inevitablement acaben afectant a les arques municipals (i a les butxaques dels contribuents residents que són els qui al final paguen la major part de la despesa). Fins ara aquest efecte havia estat emmascarat pel boom de la construcció, que havia nodrit als ajuntaments de recursos per la via de llicències d'obra o la venda de terrenys municipals per realitzar inversions. No obstant, aquesta vaca ja no dóna llet. Per això resulta imperatiu fomentar i especialitzar-se en segments de demanda que contribueixin a compensar les variacions estacionals i que permetin mantenir una càrrega constant a la destinació així com l'aprofitament òptim de les inversions públiques. 

Aquestes reflexions, no obstant, no són novedoses i ja varen ser estudiades pel professor J.F. Valls (ESADE) l'any 2001 sobre les liquidacions pressupostàries de 38 municipis turístics espanyols. Segons aquest estudi: els ajuntaments turístics gasten per capita un 56% més que la mitjana dels municipis espanyols, elevant-se aquest percentatge al 75% en els ajuntaments de platja. A més, la càrrega financera per habitant és 8 punts superior en els municipis turístics que en el conjunt dels municipis espanyols.    

Si ens atenem a la següent taula publicada al Diario de Mallorca sobre els municipis amb major càrrega fiscal per habitant:

Deià: 1.845 euros de media por residente del municipio
Sant Llorenç des Cardassar: 1.407 euros
Calvià: 1.342 euros
Escorca: 1.336 euros
Alcúdia: 1.180 euros
Andratx: 1.155 euros
Santanyí: 1.057 euros
Muro: 1.034 euros
Valldemossa: 995 euros
Capdepera: 986 euros

En conclusió, un ajuntament es pot abstreure de dur a terme una planificació turística, no obstant, com es pot veure a la vista de les dades, aquesta actitud no està lliure de conseqüències.

El que no entenc és per què això ara és notícia. Nosaltres, La Lliga, ja ho dèiem fa dos mesos. Serem com la mitològica Casandra? Serem com els desafortunats habitants d'Illiò?    

PS: revisant les dades he trobat una curiosa observació... Però això ja és una altra història... Pot ser per diumenge que ve.