Reflexió dominical: “No hay un puto duro” (Esperanza Aguirre).

Pico de oro Esperanza, jo no ho podria haver dit millor. Podria utilitzar la sentència per fer sang... aquests “peperos” que es queixen tant de la gestió dels seus antecessors socialistes i ara resulta que allà on fa anys que governen estan igual. Podria fer “sanqueta”... però no ho faré, raja tot sol. No obstant, es graciós comprovar com, a fi de comptes, a l'hora de la veritat, tota la demagògia populista de José Ramón Bauzá no pot evitar la constatació un fet ineludible: no hi ha diferències entre el model de gestió de PSOE i PP. Com diria el professor F.A. Hayek, brindem pels socialistes de tots els partits.

Mentre els polítics populars es queixen de que no tenen un p... duro per fer política es publica al Diario de Mallorca la següent notícia: “el 97% de los Baleares más pobres con la crisis”. Ara bé, que vol dir moro, d'això no es queixen els polítics i molt probablement no ho tendran en compte a l'hora de passar-nos la “recepta” impositiva, ja sigui per quadrar els seus pressupostos o per obtenir fútils superàvits de pa sucat amb oli damunt les esquenes dels contribuents.

Els ciutadans, vosaltres, no podeu escollir no pagar impostos. Si ho feis el sistema vos tancarà a la presó, excepte si sou n'Emilio Botín; llavors sereu de mel i sucre.

Les administracions públiques i els seus serveis representen un cost fix per les butxaques dels contribuents, un cost que no podeu eludir. L'únic mèrit d'un cost fix és que sigui com més reduït millor. Quan, estadísticament, el 97% de nosaltres som més pobres que fa uns anys, resulta curiós veure com hi ha una institució que ens continua aplicant la mateixa pressió fiscal de quan érem rics per obtenir cap finalitat concreta, més enllà del plaer tributari de cobrar de més als contribuents per tal d'obtenir superàvits. Cobrar de més també és mala gestió o, al manco, això és el que diu tothom quan paga, li cobren de més i no li tornen el canvi. Aquesta institució que cobra de més i no torna es canvi és: l'ajuntament de Santanyí.

Així que ja ho sabeu, “no hay un puto duro”, però això no és problema del batle, és problema vostre, per que com ja sabeu, tenim superàvit (i també l'heu pagat vosaltres).

I per acabar he trobat aquesta cançó estiuenca que m'ha recordat uns personatges molt particulars que s'amollen a les acaballes del juliol i sobre tot al agost. Són tan entranyables com els protagonistes del vídeo. 

 Passau-ho bé.